DEL “TIROLIRO” AUSTER AL “TIRO-LIRO-LIRO-LIRO” DE L’ABUNDÀNCIA

Es fa difícil actualment que en aquestes contrades hom no disposi d’un bon setrill d’Oli Verge Extra al rebost per regar els àpats amb tant poc seny com es pugui mentre temporitzem el raig amb un llarg “tiro-liro-liro-liro” com si d’un Adagio lent i majestuós és tractés . Aquest protocol, tant estès actualment, està molt allunyat de la realitat en la que, en segles anteriors, la supervivència domèstica tenia lligats als nostres avantpassats.

Durant segles, tal i com sortia dels trulls, l’Oli d’Oliva es posava en llànties per fer llum a temples, castells, carrers, cases i d’altres.

Ens explica Jaume Castell en “Per què mengem el que mengem” (Ed. Edi-liber 1999) que la baronessa Aurora Dudevant que signava amb el pseudònim Georges Sand; en una visita amb Frederic Chopin a Valldemossa, es va sorprendre al veure, per primera vegada en una casa que freqüentava habitualment, com l’àvia amania el plat de verdura amb l’oli de la llàntia, tot despenjant-la, apagant-la, traient el ble i fent un breu “tiroliro” a sobre de l’àpat. Tota una lliçó d’economia domèstica al segle XIX.

En la recepta d’avui; “Coca capresse de Burrata amb rúcula i pinyons” recomano gaudir d’un llarg “tiro-liro-liro-liro” del nostre Oli Verd Pons.

BON PROFIT!