JUNY ASSOLELLAT I BEN TRONAT, ANY DE BON VI I MOLT BLAT

Ens trobem a l’Albagés a les portes d’un estiu en que el sol en serà especial protagonista. Friso tot pensant en el còctel que l’Eduardo Pons amb bon criteri junt amb l’ADN Garrigues, m’estan a punt de preparar al bell mig del seu l’hort a la vora del Celler del Clos. Tot plegat, un pantone d’acolorida diversitat que en aquest punt de l’any assoleix el seu més ampli ventall expressiu.

És temps de meravellosa fruita i verdura; La pera d’estiu de dolça però curta vida m’evoca tendres moments d’infància, de camí cap al tros a la sortida de les aules. Al mercat, certes fruites ens fan gaudir d’efímeres curses de relleus com ara les varietats de cireres, figues, préssecs i prunes que s’encavalquen una a sobre de l’altra amb la intenció d’anar-se prenent popularitat pels diversos matisos que llueixen a la passarel·la. Dolça, fresca, carnosa; són adjectius que ens faran companyia fins als volts d’un gairebé acabat Setembre, on la simfonia harmonitzarà cap a notes més torrades… però això és una altra història. En aquest solstici no podem deixar de costat, per presència i protagonisme, l’esperada i tant refrescant síndria així com el pobre meló, que tot fill de bon comprador colpeja fins la sacietat tot intentant cercar-ne la dolça maduresa. No oblidem que signar Garrigues, a part de l’apreciada olivera, també és signar, sense cap mena de dubte, amb l’ametller, la flor del qual fa dies ens ha anunciat de la seva tardana fecunditat a les acaballes de l’estiu.

Fa un parell de setmanes el Ramón, masover de les finques, ha emparrat les tomateres fent gàbies de 4 canyes. Entre mig del bell paral·lelisme del canyís comencen a brotar els primers fruits verosos que en breu esdevindran l’eix rogenc de la nostra alimentació durant els propers tres mesos. L’albergínia, el pebrot, carbassó i cogombre estan en el seu màxim esplendor, una mica més tard vindran les cebes. Les beines es troben en una tessitura antagonista ja que; gaudirem de les primeríssimes mongetes tendres i de les darreríssimes faves i pèsols. Sota terra ens esperen els trumfos més primerencs; caldrà preparar els tràmecs, la senalla i el barret de palla i tornar-los a treure per sant Joan per collir els alls.

Per la recepta d’avui ens cal preparar una bona brasa. Cal tenir en compte que la localització sigui en una zona controlada i permesa ja que estem en temporada restrictiva.

És sorprenent com la potència d’una flama pot acaronar de forma tant delicada les verdures i escalivar-les amb resultats tant òptims per el nostre ADN Garrigues. Som-hi!

Bon Profit!

Toni Alonso – Xef Corporatiu